En res ha modificat el Barça l’anunci de comiat en diferit de Xavi Hernández. D’on no n’hi ha, no en raja, que diuen, i el conjunt blaugrana continua sense funcionar. I és que el problema de l’equip culer és de futbol, i això només se soluciona amb futbol. D’aquesta manera, el grup entrenat pel de Terrassa va tornar a mostrar ahir contra Osasuna les mateixes carències que ha ofert fins ara aquesta temporada. Resumit a grans trets: problemes per generar volum ofensiu amb la pilota i poca fiabilitat al darrere sense ella. Perquè el Barça té la pilota, molt, però no en fa res i, per contra, amb ben poca cosa, el rival és capaç de fer-li mal. Falta molt, moltíssim. En l’aspecte col·lectiu, un dia més hi ha pocs brots verds als quals agafar-se amb aquest Barça, però en l’aspecte individual sí que hi va haver una actuació per a l’esperança: la de Vitor Roque, artífex, marcant ben entrada la segona part (63’), l’únic gol de l’enfrontament (1-0), d’un triomf que dona aire a l’equip, almenys en la classificació, on posa distància amb el cinquè, l’Athletic, al qual té ara a 5 punts, i s’acosta al Girona, el líder, a qui mira 8 punts per sota.

L’aparició del brasiler de 18 anys, suplent i que va entrar en el minut 62, va ser el millor que va passar ahir sobre la gespa de l’estadi Lluís Companys. No només perquè va impulsar el conjunt culer amb la diana guanyadora, que va anotar quan només feia 73 segons que era al terreny de joc, sinó perquè va oferir coses diferents. Res, pràcticament, s’havia vist del jove atacant, en les cinc estones –literals– que acumulava amb la samarreta blaugrana. Però si una cosa se li havia pogut apreciar és que sempre, jugués l’estona que jugués, tenia una ocasió de gol. Vitor Roque té instint, però havia estat de pega, i ahir, només de posar els peu al camp, sí que la va encertar. El gol, el primer en el Barça, el va alliberar i va mostrar coses prometedores donant solucions a l’atac de l’equip, molt escàs en aquest aspecte. Tot i partir de la banda esquerra –encara que ell és davanter centre–, va estar actiu, enèrgic, oferint-se en curt per connectar amb els interiors, picant a l’espai amb desmarcades de ruptura, tenint presència a l’àrea i sent determinant. Va marcar, però és que a més va provocar l’expulsió d’Unai García (67’) que va deixar Osasuna amb deu jugadors en el tram final i també van fer-li un penal, que l’àrbitre ni el VAR, incomprensiblement, no van detectar. L’aparició de Vitor Roque va ser l’únic que va canviar en l’equip de Xavi ahir.

Perquè abans de la irrupció del dorsal 19, havia passat ben poca cosa. Només males notícies per al Barça, ja que al principi Ferran Torres es va lesionar i va haver de ser rellevat en el minut 7. Una lesió al bíceps femoral de la cuixa dreta, té el futbolista, que haurà de guardar repòs uns dies. Al valencià, va rellevar-lo Fermín, dels millors en els culers, com Pau Cubarsí, que va tornar a l’eix de la defensa a un bon nivell, sobretot amb pilota, perquè sempre hi juga amb intenció, i també Lamine Yamal, talent pur que alguna cosa sempre genera per si sol. La resta no van trobar el context idoni per destacar, ni tampoc van tenir la personalitat, que també hi fa. Especialment malament, una vegada més, va estar Lewandowski, que va completar un partit dantesc, inoperant dins àrea i també fora. També és cert que els companys tampoc l’assorteixen de pilotes, i el polonès no troba gaires ocasions per rematar. Al Barça li costa molt fer que passin coses en els partits, i contra un rival tancat com el de Jagoba Arrassate ahir, que va esperar ben endreçat a camp propi, encara més. De fet, les dues ocasions més clares que va tenir en el primer temps van ser a la sortida de dos córners, tots dos rematats per Kounde a fora. També l’Osasuna hauria pogut marcar igual, en un cop de cap de Budimir que va marxar fregant el pal.

I així passava el temps, amb Fermín, fent desmarcades, movent-se i generant coses que per ben poc no acabaven amb èxit. En una d’aquestes, gairebé marca Lamine, que tot seguit va regalar un gol cantat a Gündogan, que va rematar a fora de cap. Aleshores va entrar Vitor Roque, per Fermín –canvi estrany perquè estava bé–, i el brasiler ho va agitar tot. Només entrar va fer el gol, anticipant de cap al primer pal una centrada de Cancelo amb l’exterior. El Barça, però, que va tenir una ocasió per sentenciar amb Lamine, no ho va fer, i va acabar patint, com sempre, tot i jugar contra un equip en inferioritat. Raúl García, amb un xut al pal, va vorejar l’empat.